L'associació Terra Franca busca terres per tirar endavant projectes agroecològics

Redacció

‘Si volem que el camp sigui viu ha de tenir ànima i perquè tingui ànima hi ha d’haver habitants que hi puguin viure amb dignitat i respecte’ Jordi Martí, president de Terra Franca.

Terra Franca és una associació sense ànim de lucre que vol promoure l’ús responsable del sòl. Per aconseguir-ho posa els mecanismes necessaris per accedir a la titularitat de finques rústiques mitjançant l’arrendament o l’adquisició, i dona suport a la pagesia que busca finques per iniciar projectes agrícoles o ramaders.

Parlem amb Jordi Martí, President de Terra Franca i soci de la cooperativa de consumidors Germinal. Ell forma part de l’equip promotor de Terra Franca que, tot just fa un any va decidir fer una aturada per repensar el projecte. Ara, un cop feta la reflexió i després de prendre oxigen, tornen amb força i amb el projecte adaptat per a recomençar.

Es va iniciar com un projecte similar a ‘Terre de liens’ una iniciativa que ha tingut un gran èxit a França

El projecte es va iniciar el 2013 amb un equip que venia de diversos àmbits de l’economia agroalimentària com l’Escola de Pastors, la pagesia ecològica o l’activisme social. Martí ens explica que es va posar tota l’energia necessària perquè el projecte tirés endavant. Es va fer un especial èmfasi en la difusió, les xerrades arreu del país, la recerca de suports institucionals … Durant la campanya de difusió van contactar amb ‘Terre de Liens’, una organització similar que existeix a França, on el projecte ja fa 15 anys que funciona amb èxit. Terre de Liens és una iniciativa que sorgeix de la ciutadania, que agrupa recursos de la gent per comprar finques per alliberar-les de l’especulació i així evitar que passin a mans de la industrialització agrària… A la vista del ressò que tenia el projecte a França  es van animar. Per què no provar-ho a casa nostra on encara estava tot per fer? Però aquí passaven els mesos i la cosa no acabava d’arrencar. ‘Potser vam malbaratar esforços en fer difusió, no teniem patrimoni, no teniem finançament…’, confessa Martí.

Vist amb la distància que dona el temps, en Jordi Martí relaciona alguns dels problemes que van frenar el projecte tal com havia estat enfocat en un començament: ‘Es van acumular un seguit d’entrebancs, l’entitat va tenir algunes entrades de finques interessants però en no poder fer avançament de lloguer per falta de finançament no es va poder materialitzar el projecte. D’altres eren finques marginals sense accés a rec, o bé finques forestals en les que s’hi havien d’esmerçar molts recursos per a poder-les fer rendibles’. També va suposar un problema la dispersió de l’equip promotor, ‘...era dificultós trobar-nos per poder treballar de manera més coordinada’ recorda el president de Terrafranca. A finals de 2017 van arribar a la conclusió que encara era massa aviat per consolidar un projecte com aquest. Que el món rural d’aquesta altra banda dels Pirineus encara no tenia una necessitat real d’aquesta eina. Les finques que sorgien eren molt allunyades d’on sorgia la necessitat de fer projectes agroecològics, eren finques que patien de complexitat per ser adaptades a la producció… Finalment, van decidir fer una aturada per reflexionar.

Cal un canvi de model i Terra Franca és una eina que pot facilitar-ne l’adaptació

L’equip promotor de Terra Franca lamenta que el món rural del país ha estat poc receptiu per a projectes com aquest, però tenen clar que el futur de l’agricultura respectuosa amb el medi i amb la dignitat del treball de les persones va per aquest camí. Encara no s’és conscient de la necessitat del canvi de model, potser ha de passar més temps i que les coses empitjorin…. Ara el  model és insostenible, la industrialització del camp i la mecanització expulsa els petits explotadors agraris, lamenta Martí. En el cas de la ramaderia, la concentració del sector ha arribat a condicions extremes.

Molts dels pagesos que estan actius avui en dia treballen terres que ja eren dels seus pares i avis, i s’han sentit atrapats pel model de la industrialització de la terra i la ramaderia, observa Martí. A l’alttra banda, hi ha les generacions de joves agricultors que no venen del sector agrari però tenen formació. Davant d’això Terra Franca creu que pot fer una paper dinamitzador, ofereix garanties i suport i proposa superar la desconfiança. L’equip està convençut que poden incidir en les necessitats i expectatives de la propietat amb un sentit responsable i noble sobre el bé comú que és la terra.

Ara, un cop renovats els ànims i sent conscients de les febleses de les que patia el projecte, Terra Franca ha iniciat una segona fase, ha redimensionat l’equip, ‘tenim 21 persones que ens donen suport com a socis, ara ens centrem només en buscar propietaris, ja hem deixat de banda comptar amb les administracions. El que busquem és llogar terres que es puguin treballar i paral·lelament concentrar-nos en la zona’, destaca Jordi Martí. ‘Estem buscant finques per la zona de la Catalunya central per fer-hi horta, que tinguin accés fàcil a rec i així fer-les rendibles ben aviat. La nostra entitat s’ofereix per a fer difusió de la finca, si el propietari està disposat’.

L’entitat forma i acompanya pagesos/es que s’inicien en projectes agroecològics, sempre amb l’objectiu d’incidir en les polítiques actuals per afavorir un canvi de model agrari i sensibilitzar la població per dignificar l’ofici de la pagesia a més de reivindicar la gestió d’espais públics en desús.

En aquests moments l’entitat compta ja amb tres finques ubicades a Riudoms, Llinars i Sant Llorenç de Savall, i està en tràmits i negociacions amb 4 o 5 finques més, una d’elles a Sant Joan les Fonts (Garrotxa).

L’equip promotor actual està format per Jordi Martí, president i administrador de la cooperativa Germinal, Dirk Madriles, pagès i ramader de la Ginebreda, de Castelltersol i Laia de Ahumada, fundadora del Centre Obert Heura, per a persones sense sostre.